LLUÇANÈS Geogràfic i climàtic, per Dani Ramírez

p62_logotip_090615Donada la proximitat de la consulta per esdevenir comarca, en Dani Ramírez ens ha fet arribar un text amb algunes consideracions de caire natural que justifiquen la comarca del Lluçanès.

Moltes gràcies pel suport!

Esperem que usagradi i recordeu, 26J VOTA LLUÇANÈS!

 

LLUÇANÈS, Geogràfic i climàtic

Al bell mig del triangle Vic-Manresa-Berga

Per Dani Ramírez, meteoròleg de Tv3 i presentador d’Espai Terra

El Lluçanès és una comarca natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu. Sant Feliu Sasserra és la capital històrica de la sotsvegueria del Lluçanès. Dins la divisió administrativa de Catalunya està considerada com una subcomarca. Oficialment comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona. El 4 de novembre de 2011, els municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès,Sant Boi de Lluçanès i Sant Martí d’Albars trameteren al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.

El Lluçanès és un altiplà d’una extensió de 368km2 situat al nord-est de la depressió central inclinat de NNE (900-1.000 metres d’altitud) a SSW (450-550 m). La densitat de població del Lluçanès és de 21 habitants per km2. Per la banda d’Osona està clarament delimitat per cingleres. Per la banda del Berguedà, la Riera de Merlès delimita la seva extensió geogràfica.

La majoria dels geògrafs sempre l’han tractat com una contrada natural, com un país de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el prepirineu.

Les conques hidrogràfiques que travessen el Lluçanès van a parar als rius Ter o Llobregat. El vessant del Llobregat que mira cap al Berguedà i el Bages, rep les aigües calmoses i suaus de les rieres de Merlès, Lluçanès i Gavarresa, les més importants del territori, amb una gran quantitat d’afluents i valls amples i profundes.

Pel que fa la vessant del Ter, quan mira a la Plana de Vic, els seus corrents fluvials son més abruptes i encinglerats, amb cursos ràpids però poc abundants. En aquesta banda s’escolen les aigües de les rieres de Cusson i Sorreigs, entre d’altres.

El clima és mediterrani de tendència continental modificat per l’altitud especialment pel que fa a la moderació de les temperatures estiuenques. La temperatura mitjana es troba al voltant dels 12 graus. A la temporada freda hi ha uns 50 dies de glaçades amb mínimes absolutes pròximes als 5 graus per sota de zero. Les precipitacions anuals oscil·len entre els 600 i 900 litres. Els trets principals són les osil·lacions tèrmiques pronunciades i la breu durada de les estacions equinoccials (primavera i tardor).

En el seu relleu hi predominen les argiles rogenques que s’alternen amb bandes primes de gresos, margues i conglomerats.

Les meves reflexions i justificacions “naturals”

Osona es composa de tres regions “naturals i socials” ben diferenciades de la plana: la regió del Bisaura, el Collsacabra i el Lluçanès. Els trets regionals a micro-escala delimiten i determinen una mobilitat de la gent que hi viu, una manera de fer i una identitat pròpia que esdevé l’orgull de la seva gent, com a tret diferenciador. Trobariem fins i tot alguns mots o paraules locals (localismes) que també en marquen diferències, així com elements de gastronomia. Si en el camp de la meteorologia i la geografia tractem a Catalunya com un mosaic de micro-climes englobats en set climes principals, podríem dir que des del punt de vista climàtic i botànic també a osona hi distingim alguns micro-climes o regions botàniques clarament distintes. Són 13 municipis a cavall d’Osona, Baix Berguedà i el Bages NE, al baricentre entre Vic, Ripoll i Berga.

El fet de tractar el Lluçanès com a comarca natural (o sub-comarca) depèn principalment de factors socials (la forma de viure, la mobilitat, els serveis i el que la gent vulgui i decideixi, la seva voluntat de ser-ho!) potenciats per factors naturals o geogràfics. Des del punt de vista del clima aquest sector d’altiplà situat a l’inter-fluvi entre el Ter i el Llobregat té uns trets diferenciats:

  • Força dies de boira baixa i glaçades entre novembre i març.
  • Pluviometria superior al Pla de Bages i Plana de Vic, especialment al sector nord: al voltant d’Alpens i Perafita el règim pluviomètric és semblant al Ripollès, també en època estiuenca. Es considera aquest sector un niu de tempestes, una zona on se’n formen sovint, entre la prat oriental del Catllaràs, Alpens i el Bisaura. Aquest és un tret molt exclusiu de la zona.
  • Nits més fresques a l’estiu, especialment respecte al Bages.
  • Més dies de neu, pel fet altitudimètric (altiplà situan entre els 600 i 1.000 metres de mitjana)

I pel que fa a la vegetació i flora (Botànica):

  • Major presència de pi roig o rojalet, a més de força pinassa.
  • Algunes fagedes al sector nord, als contraforts del Catllaràs i Estiula principalment.
  • En èpoques de calor i sequera, estiatge, els dies de cicle vital de l’estrat herbari és més llarg o dilatat: l’herba roman més dies viva i verda que altres zones del Bages i Osona. Es nota també en els ferratges i la maduració més tardana dels cereals.

Geològicament, els estrats sedimentaris grisos conserven gran nombre de fòssils, un tret també diferenciador.

Per aquestes raons que he intentat exposar, el Lluçanès bé mereix un tractament a part, on la gent li ha d’imprimir la seva idiosincràsia i les lleis territorials adaptar-s’hi si s’hi escau i si econòmicament és viable. Dotar aquetes terres de més facilitats i recursos poden ser un bri d’esperança en la gestió o ordenació del territori, per facilitar serveis i adaptar la legislació a la gent que hi viu i pobla els diversos nuclis habitats.

Us desitjo molta sort, endavant LLUÇANÈS!

Comparteix l'article!