Reptes del paisatge del Lluçanès

A partir de la diagnosi tècnica, s'ha considerat que el paisatge del Lluçanès afronta 6 reptes fonamentals. Durant els mesos de febrer i març aquests reptes s'han posat a disposició de la ciutadania i els agents del territori, de forma que han estat aquests els que els han validat, prioritzat i completat. En total han donat la seva opinió 43 persones. Aquests són els resultats:

Reptes pel paisatge del Lluçanès

La conservació i enfortiment del sector agrícola i ramader

58%

La conservació del patrimoni natural del Lluçanès

74%

L'eliminació o eradicació dels principals impactes del paisatge

30%

La sensibilització i valorització del paisatge

60%

La mobilització de la població a favor de l'enfortiment d'aquest paisatge

19%

La coordinació entre els diferents agents que intervenen en el paisatge

47%

Aportacions rebudes

Cal mentalitzar els actors sobre la "utilitat" de tenir unes directrius en el rerefons de la gestió territorial. I això és la Carta.

La Carta ha de ser un "guió" a disposició de qui la vulgui utilitzar.

Conservació i enfortiment del sector agrícola i ramader lligat al territori i que el preserva.

Impuls a través de la Carta, del Catàleg o l'inventari oficial dels camins ramaders dels municipis del Lluçanès.

Eina on els ajuntaments tinguin una base per a avançar urbanísticament de forma sostenible.

S'hauria d'aconseguir incrementar la cultura de la participació ciutadana en tots els temes que ens afecten tan directament, i no deixar-ho tot a mans dels polítics (encara que siguin locals).

Cal controlar i regular els impactes del paisatge.

Potenciar el turisme de qualitat, ecoturisme, etc.

Cal conservar l'entorn natural tenint en compte que el paisatge és un element "laboral" no només turístic, és el lloc on hem de viure, conviure i participar-hi tots: qui en viu i qui en gaudeix.

Conservació i enfortiment del sector agrícola i ramader d'una manera el màxim de respectuosa amb el territori.

Un paisatge actiu, per tant que integri tot d'activitats sostenibles i en consonància amb els recursos patrimonials i naturals existents.

Net i respectat, tant pels seus habitants com pels seus visitants.

M'agradaria que fos un paisatge rural, on l'activitat agrícola i ramadera (extensiva i/o ecològica, sense grans granges ni grans superfícies conreades de forma agresiva) fos compatible amb la conservació dels valors naturals i integrada en el paisatge característic del Lluçanès, evitant grans impactes (causats per infraestructures, polígons industrials, comunicacions, etc..) que distorsionin els valors del propi paisatge (valors estàtics, ecològics, arquitectònics, socials, productius). Crec que el Lluçanès té un potencial ecoturístic molt gran i pot esdevenir un clar motor econòmic de desenvolupament local. El desplegament d'aquest dependrà, en gran mesura, de la bona gestió del paisatge que s'hi realitzi. Si es perd o es distorsiona aquest paisatge "de postal", posem en risc un model econòmic sostenible i de futur.

M'agradaria que fos un territori ecològic, net, pur, amb una qualitat de l’aire immillorable, amb l'aigua de les fonts i rius potable. Plena d’usos del sòl de gent que s'hi pogués guanyar la vida: horts ecològics, ramats d'ovelles i cabres, porcs i vaques no sobredimensionats i ecològics en lliberat. Amb boscos nets. On la gent fes molta pinya i gaudís de la vida veïnal i del poble o la gent fos feliç compartint i celebrant les festes del poble. On el patrimoni cultural i històric estigués tan ben mantingut que fos fàcil arribar-hi i passejar-hi. On cada tram interessant estigués ben mantingut, senyalitzat i apte perquè qualsevol pogués gaudir de manera senzilla però activa del territori. M'agradaria que fos un lloc meravellós per viure, el millor lloc!!, que marquès la diferència, respecte d'altres territoris de com fer les coses bé tant pel que fa a coordinació, conscienciació i sostenibilitat.

Hem de treballar per treure el bon rendiment del paisatge que tenim. Hem de saber explotarlo de forma sostenible i adequada, sense malmetre'l, treballant per mantenir els boscos nets i una agricultura de qualitat, i al mateix temps, com a reclam turístic, per a un públic de qualitat. Hem d'evitar males praxis i estar alerta de no fer-lo malbé des de cap àmbit. Hem de prendre consciència que tenim un paisatge extraordinari, però fràgil i sensible. Hem de cuidarlo.

Protegit, conservat, valorat. Els camps conreats amb respecte a la terra i als seus habitants. Els abonaments controlats per protegir i conservar potables les aigües subterrànies. Els boscos i el seu sistema de vida animal, protegits i conservats.

M'agradaria veure un paisatge esquitxat de masies habitades per persones que s'hi puguin guanyar la vida.

Cal que la població canviï la consciència respecte el medi ambient tenint en compte que com a consumidors tenim molt a dir. Què consumim, què pensem, com actuem i on vivim. Cal apostar per minimitzar els consums i potenciar els conceptes "ecos".

Un espai de naturalesa que sigui estimat i valorat pels seus habitants. No permetre més la proliferacó de construcció de granges i infraestructures que signifiquen un gran impacte mediambiental i visual del nostre territori.

El magnífic paisatge natural que tenim al Lluçanès podria tenir una "rendibilitat" si s'enfoquès (també) amb el tema de la salut: "trastorns per dèficit de naturalesa" (lamentablement és un trastorn real i àmpliament estudiat, no és cap frase d'inventada per mi), que bàsicament indica la necessitat de "tocar natura" per al millor benestar físic, emocional i mental de les persones (és un trastorn àmpliament detectat i estudiat bàsicament a la canalla més "urbanita" que només coneixen la natura a través d'una pantalla. Bé, al Lluçanès no tenim cap balneari ni aigües termals, però hi pot haver un fotimer d'altres opcions i fer-ne promoció. La natura entesa no tan sols com a lleure i proveïdora de bolets, sinó com a font de salut amb el sentit més mèdic de la paraula.